Retrats en Blanc i negre a tinta xina

Li he trobat el gust, a això de dibuixar amb tinta xina. Després de crear personatges a partir d'una taca improvitzada, vaig fer aquests retrats com a esbós. Com si es tractés d'un concurs de pintura ràpida.

Retrats a tinta xina

El procediment és molt ràpid i senzill. Va ser tan fàcil com agafar un pinzell no molt gruixut i sucar-lo en un pot amb una mica de tinta xina.

Per traços gruixuts, aixafava més el pinzell. Per traços més prims, intentava dibuixar més amb la punta. I per la sensació de desgast, deixava assecar la pintura o procurava dibuixar amb la que quedava al pinzell, abans de tornar a sucar al pot de tinta.


Els vaig pintar com si hagués d'il·lustrar tres registres diferents:

El primer, segons el nivell de detall que em va permetre el pinzell, vaig intentar que tingués un pèl de realisme fent incidència als detalls i les característiques (com les arrugues i les ulleres) d'un personatge de mitjana edat.

Després em vaig passar a la banda oposada, creant un personatge infantil dolç i innocent, que bé podria il·lustrar un àlbum infantil.

I vaig acabar amb un personatge, amb un aire més pel sector del còmic, jove i modern (d'aquests que tan acostumats estem a veure avui en dia). Aquest personatge l'havia de dibuixar sí o sí perquè em vaig inspirar en un conegut i cada cop que el veia, me l'imaginava dibuixat. Tenia claríssim com seria la seva versió dibuixada sobre paper i m'havia de treure el cuquet fos com fos. I ara, cada cop que veig aquesta il·lustració, ric.

El dibuix amb tinta xina, m'agrada perquè és espontani, fresc i divertit. Permet molts registres d'il·lustració i és molt efectiu. El color negre ben utilitzat sempre dóna contundència i volum a la il·lustració.