19 de juny de 2015

Dibuixant flors

(Versión en castellano al final del post)*
Dibuixar flors diuen que és signe de felicitat. No ho sé. El cert és que davant d'un full en blanc i sense idees, sempre començo dibuixant alguna fulla o una flor. Després, tot flueix sol i em deixo anar segons allò que em suggereix les formes que vaig traçant.


Aquesta il·lustració, que vaig fer ahir al cap vespre mentre esperava a una amiga, em suggereix una festa al jardí d'alguna casa, un pati o alguna plaça de poble. Música tranquil·la, bon ambient i algunes tapes amenitzades amb alguna beguda suau. Com una revetlla.

Potser vaig acabar dibuixant aquesta festa pensant, involuntàriament, en la revetlla de Sant Joan. L'inconscient és això què té, que et sorprèn exterioritzant pensaments amagats.

Amb la calor, i els dies més llargs, les poques ganes de fer feina augmenten al mateix ritme que ho fa la il·lusió d'estar a l'aire lliure esprement al màxim les hores de llum i la temperatura suau.

Per mi, la millor hora és al cap vespre, quan la lluna comença a desvetllar-se i el sol ja està a punt d'anar a dormir. La calor no és tan intensa i corre un aire fresc que fa reviure els ànims.

És llavors quan em ve de gust agafar el pintallavis, intentar treure partit als meus ulls, posar-me el meu perfum i sortir a menjar-me el món en bona companyia, a ritme de bona música i deixant que la brisa fresca em recorri la pell. És una sensació de benestar, de tranquil·litat, de serenitat. De felicitat.
--------------------------------
* Título: Dibujando flores de verbena.

Dibujar flores dicen que es signo de felicidad. Eso no lo sé. Lo cierto es que ante una hoja en blanco y sin ideas, siempre empiezo dibujando alguna hoja o una flor. Después, todo fluye solo y me suelto según lo que me sugiere las formas que voy trazando.

Esta ilustración, que hice ayer al atardecer mientras esperaba a una amiga, me sugiere una fiesta en el jardín de alguna casa, un patio o alguna plaza de pueblo. Música tranquila, buen ambiente y algunas tapas amenizadas con alguna bebida suave. Como una verbena.

Quizás acabé dibujando esta fiesta pensando, involuntariamente, en la verbena de San Juan. El inconsciente es lo que tiene, que te sorprende exteriorizando pensamientos escondidos.

Con el calor, y los días más largos, las pocas ganas de trabajar aumentan al mismo ritmo que lo hace la ilusión de estar al aire libre exprimiendo al máximo las horas de luz y la temperatura suave.

Para mí, la mejor hora es al atardecer, cuando la luna empieza a desvelarse y el sol ya está a punto de irse a dormir. El calor no es tan intenso y corre un aire fresco que hace revivir los ánimos.


Es entonces cuando me apetece coger el pintalabios, intentar sacar partido a mis ojos, ponerme mi perfume y salir a comerme el mundo en buena compañía, a ritmo de buena música y dejando que la brisa fresca me recorra la piel. Es una sensación de bienestar, de tranquilidad, de serenidad. De felicidad.
--------------------------------

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada