12 de juny de 2015

Metro línia 3

(Versión en castellano al final del post)*
Esboç d'il·lustració a la llibreta ©Imma Mestre Cunillera
Dimecres vaig portar el cotxe al taller i vaig tornar a casa en transport públic. Em relaxa anar en transport públic i m'agrada perquè és una estona que tinc per a mi i estic tranquil·la.

Vaig agafar el metro. Ja no recordava la sensació d'anar 20 minuts a peu dret, enganxada a la persona del costat, intentant de fer força amb els peus per no caure i no deixar la mà de la barra que et subjecta, a una, poc agradable, sensació de temperatura de 30 graus.



Em dirigia fins al final del trajecte, així que a poc a poc, s'anava aclarint l'espai i recuperant l'aire perdut.

Vaig poder fer aquesta il·lustració.
esboç d'il·lustració a la llibreta ©Imma Mestre Cunillera
Feia molt temps que no agafava la llibreta i em posava a dibuixar i la sensació de falta de pràctica em va fer proposar recuperar aquest costum.



Així que entre frenades de metro i giravolts ràpids, em va sortir aquest esbós nerviós i poc proporcionat de les tres noies que tenia al davant que, alienes als meus traços, em feien el trajecte més agradable i l'estona més entretinguda i fàcil de passar.

--------------------------------
Título: Metro, línea 3

El miércoles llevé el coche al taller y volví a casa en transporte público. Me relaja ir en transporte público y me gusta porque es un rato que tengo para mí y estoy tranquila.


Cogí el metro. Ya no recordaba la sensación de ir 20 minutos de pie, pegada a la persona de al lado, intentando hacer fuerza con los pies para no caer y no dejar la mano de la barra que te sujeta, a una, poco agradable, sensación de temperatura de 30 grados.

Me dirigía hasta el final del trayecto, así que poco a poco, se iba despejando el espacio y recuperando el aire perdido.

Pude hacer esta ilustración. 


Hacía mucho tiempo que no cogía la libreta y me ponía a dibujar y la sensación de falta de práctica hizo proponerme recuperar esta costumbre.

Así que entre frenadas de metro y curvas rápidas, me salió este boceto nervioso y poco proporcionado de las tres chicas que tenía delante que, ajenas a mis trazos, me hacían el trayecto más agradable y el tiempo más entretenido y fácil de pasar.

--------------------------------

2 comentaris:

  1. És una bona manera de passar el trajecte i de superar l'angoixa d'anar a uns metres sota terra. No m'agrada anar en metro tot i que en reconec les ventatges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, jo també prefereixo més anar sobre-terra perquè així gaudeixes del paisatge. A mi m'encanta el tramvia. Però el metro va molt bé, també.

      Elimina