22 de maig del 2015

Les modes i l'autenticitat del moment

(Versión en castellano al final del post)*
Il·lustració d'entrada pel post de les modes i l'autenticitat del moment de divendres 22 de maig de 2015 ©Imma Mestre Cunillera

El món d'internet evoluciona tan ràpid com nosaltres encadenem links i pàgines web. En un dia normal, generalment a mig matí, faig una parada per menjar alguna cosa i llegir els blogs que segueixo. Segurament, com tothom en algun moment del dia. M'haig de fixar un temps per parar, perquè si no m'hi podria passar tot el matí navegant. I m'hi endinso...
Il·lustració d'interior del post "Les modes i l'autenticitat del moment" de divendres 22 de maig de 2015 ©Imma Mestre Cunillera

M'empapo d'internet i d'allò que em fa creure que també vull per a mi. D'un tipus d'estil de vida. Enllaço blogs filosòfics que m'inculquen un ritme slow, tallers creatius i cursos on-line, de la mateixa manera que comento, aplico allò que em suggereixen, admiro i aplaudeixo l'aparent busca d'autenticitat que em transmet aquest petit poble virtual on t'adones que cada cop som més gent, que al final, en més o menys grau, tots ens acabem coneixent, llegint els mateixos articles i teixint una comunitat afí a un mateix savoir faire. Però com en tots els pobles petits, de vegades m'ofego i ara ja començo a cansar-me d'aquesta zona de confort dirigida i creada com si fos una necessitat, repetida pàgina rere pàgina, i que dicta què haig de fer i com, per ser jo mateixa i destacar. Per a ser autèntica...

... I desperto. Autèntica?, Essent tanta gent fent el mateix?...

I reflexiono: Autèntic és lluitar per allò que un creu i sent. Per què aconseguir allò que internet vol que sigui o ser algú de renom en aquest món? Si ara mateix segueixo sent feliç i gaudint de fer allò que m'agrada. Allò que és meu. Que és un trosset mi. De la meva ànima, de la meva personalitat. Això és autèntic. I parla de mi.
--------------------------------
Título: Las modas i la autenticidad del momento.

El mundo de internet evoluciona tan rápido como nosotros encadenamos links y páginas web. En un día normal, generalmente a media mañana, hago un parón para comer algo y leer los blogs que sigo. Seguramente, como todo el mundo en algún momento del día. Tengo que fijarme un tiempo, porque me podría pasar toda la mañana navegando. Y me adentro...


Me empapo de internet y de lo que me hace creer que también quiero para mi. De un tipo de estilo de vida. Enlazo blogs filosóficos que me inculcan un ritmo slow, talleres creativos y cursos on-line, de la misma forma que comento, aplico lo que me sugieren, admiro y aplaudo la aparente búsqueda de autenticidad que me transmite este pequeño pueblo virtual donde te das cuenta que cada vez somos más gente y que realmente, en mayor o menor grado, todos terminamos conociéndonos, leyendo los mismos artículos y tejiendo una comunidad afín a un mismo "savoir faire". Pero como en todos los pueblos pequeños, a veces me ahogo y ahora ya empiezo a cansarme de esta zona de confort dirigida y creada como si fuera una necesidad, repetida página tras página, y que dicta qué tengo que hacer y cómo debo hacerlo para ser yo misma y destacar. Para ser auténtica ...

... Y despierto. ¿Auténtica? ¿siendo tanta gente haciendo lo mismo?...


Y reflexiono: Auténtico es luchar por lo que uno cree y siente. ¿Porqué conseguir lo que internet quiere que sea, o ser alguien de renombre en este mundo? si sigo siendo feliz y disfrutando de hacer lo que me gusta. Aquello que es mío. Que es un trocito mí. De mi alma. De mi personalidad. Esto es auténtico. 
Y habla de mí.
--------------------------------
Il·lustració final del post "Les modes i l'autenticitat del moment" de divendres 22 de maig de 2015 ©Imma Mestre Cunillera

4 comentaris:

  1. oh Imma, qué post! creo que mejor no lo habrías podido expresar y creo que toda persona que lo lea va a tener su momento de reflexión profunda...totalmente de acuerdo con lo que expones. Una genia! una genia supermega auténtica!! :) besos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Lorena, ya echaba de menos tus alentadoras palabras! ¡Gracias, guapa! espero que sirva para reflexionar, porqué está hecho con esta intención.
      Tenemos un té pendiente...
      1 beso.

      Elimina
  2. M'encanta el teu blog! quina troballa! super identificada amb les anècdotes del país dels coixos! jajaja

    ResponElimina
    Respostes
    1. Judit, gràcies! jo també vaig fer una autèntica troballa amb el teu blog fa uns mesos! Em fa il.lusió que em diguis que et sents identificada amb Del país dels coixos, a vegades no sé si s'entenen gaire... M'alegro que t'agradi. ;)

      Elimina